dimecres, 19 d’abril del 2017



Primavera al Montseny.

Avui al matí he pujat amb el cotxe fins a coll de Bordoriol, al peu del Matagalls. Camí de la feina m’hi desvio sovint, quan ha nevat, o senzillament per contemplar aquest paisatge tan fabulós del Montseny, que per més que hi estem tan acostumats no deixa de meravellar-nos.
Ara feia dies que no m’hi arribava, i en una setmana tot ha començat a reverdir.
Als boscos de Viladrau hi dominen tres caducifòlis: Faigs, roures i castanyers. Normalment en una mateixa alçada és el faig el primer a treure les fulles, el segueix el castanyer , i finalment és el roure qui es fa més el ronso, i a qui difícilment el sorprenen fredorades tardanes.
Aquest any des de mitjans de febrer la temperatura s’ha suavitzat, i de manera continuada venim gaudint de una bonansa no habitual per les dates. Hi ha anys en que es presenten puntes de calor més fortes, però sol haver-hi alts i baixos, i tant al març com a l’abril hi ha tongades de temps clarament hivernal que aturen l’arribada de la primavera.
Però enguany aquesta suavitat tèrmica, junt amb la una terra ben assaonada per les generoses pluges de tardor i hivern, ha convidat a que alguns arbres es decidissin a tanyar abans del que seria normal. I la seqüencia s’ha destarotat, primer han tanyat els roures, ara ja ho fan els faigs, però el castanyer encara roman tímid, i tot just apunten les primeres fulles menudes, sense acabar de decidir-se.
En aquesta imatge es veu com la fageda enfila la seva verdor fins a mitja baga de Matagalls. Normalment sol assolir la carena a primers de maig. Els claps marrons de sota són els castanyers que potser s’ensumen una traca final de l’hivern i es mantenen a l’expectativa.
Però el hivern ja ha perdut la batalla, i la tendra verdor de la primavera d’aquí a pocs dies ja senyorejarà a tot el Montseny.

Pere Espinet. 18 d'abril 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada