divendres, 11 d’agost del 2017

Ja hi tornem a ser. A voltes amb la sequera.

Per segon any consecutiu tornem a veure el roures i altres caducifolis prenent la coloració de tardor a ple estiu. Aquest dies ho he pogut veure a varis indrets de la comarca: a Taradell, a Cantonigròs, a Barcons, i també a la fageda  del Matagalls en els indrets més pendents i de sol menys profund.

Juny i juliol han estat dos mesos secs i  calorosos. En especial juny ja va mostrar uns quants dies de temperatures caniculars, fora de temps. Juliol ha continuat amb una calor contundent, però més apropiada  a l'estació. Agost ha començat  amb una calorada dura, però ja és el que toca  en la primera quinzena. El que ha acabat de reblar el clau ha estat la manca de precipitacions. Si deixem de banda  alguna  tempesta  forta a la zona de Roda, Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià, que va deixar  massa pluja en massa pocs temps per a ser aprofitable,  en general ha plogut poc aquests darrers dos mesos. A Taradell es van mesurar en prou feines 10 litres al juliol. Juny i maig ja varen  tenir precipitacions clarament per sota de la mitjana. El terra no estava  gaire assaonat, i  tot plegat  ha fet que la vegetació tornés a  entrar en estrès hídric i es veies obligada a tancar l'aixeta de la transpiració foliar.

Aquets mecanisme de defensa protegeix la planta de la dessecació, però no és bo que  es repeteixi cada any  de manera que quedi escurçat el cicle vegetatiu dels arbres, doncs en limita el creixement i els debilita.

Ara han arribat algunes pluges,  no arreu,  però ja és massa tard per els arbres que ja han canviat el color de la fulla. I encara  se’n hi sumaran més, doncs la natura triga a reaccionar i la inèrcia de la sequera segur que farà que en els propers dies veiem  més esteses les àrees afectades  visiblement per la sequera.

Cada vegada més sovint ens trobem amb calorades excessives, i altes temperatures  en èpoques que no toquen El canvi climàtic és evident, i si continua així la vegetació s'hi haurà d'anar adaptant. De mica en mica, potser en dècades la vegetació mediterrània més adaptada a les sequeres estivals i a les fortes calorades anirà ocupant les  zones més  critiques per la pervivència de la vegetació de caire atlàntic o centre-europeu, que té més requeriments  de humitat i és menys tolerant a les altes temperatures.

El temps ho dirà.


Pere Espinet.